El sentit reflexiu dels verbs transitius es construeix habitualment afegint-hi el pronom es (s', 's o se), sovint reforçat pel sintagma a un mateix o a si mateix. Per exemple: citar-se a un mateix, destruir-se a un mateix, immolar-se a si mateix, etc.

Un altre recurs per emfasitzar aquest sentit reflexiu consisteix a fer servir el prefix auto-: es pot dir que una autora se cita a si mateixa o bé que s'autocita; també es pot dir que un escriptor se censura a si mateix o bé que s'autocensura.

Cal tenir en compte que, de vegades, el prefix auto- pot matisar el sentit reflexiu i indicar que una acció depèn totalment de la voluntat de l'agent, de qui fa aquesta acció. Per exemple:

M'he lesionat però M'he autolesionat (autolesionar-se significa 'lesionar-se un mateix deliberadament').

M'he medicat però M'he automedicat (automedicar-se significa 'prendre un medicament sense prescripció mèdica').

Altres exemples de verbs transitius creats a partir del prefix auto- són autocompadir-se, autodestruir-se, autofinançar-se, autoimmolar-se, automutilar-se, autoretratar-se, autosuggestionar-se, etc.